Monuments

taller d'art a Bescaran

De l’obra de Philippe Lavaill, cal destacar-ne els monuments que, els quals porten a l’escultura més enllà pel que fa a la seva magnificència i esplendor.

Escultura en ferro Ícar Perseguint Pegàs, que sobresurt del balcó de la casa del Museu Abelló a Mollet del Vallès

Ícar perseguint a Pegàs:

Impressionant conjunt escultòric d’inspiració mitològica compost per una escultura que s’alça sobre el balcó de la casa del Museu Abelló a Mollet del Vallès on Pegàs salta al buit  perseguit per Ícar, la figura del qual romàn sobre el terra.

La Dama d’Aigua-Metamorfosi. Maçanet de la Selva.2003.
Acer inoxidable, vidre, fibra òptica.

Els monuments creats per Lavaill es troben en llocs públics de diferents poblacions, convertint-los en espais únics i diferents que recreen.

Podem trobar des d’éssers enigmàtics, passant per escultures que es reesculpeixen per l’efecte buscat del glaç (Calidea i la Dama de Gel, a Escaldes-Engordany, (Principat d’Andorra) fins a homenatges amb un cert caire polític, com la representació política de la historia de Catalunya feta a l’”Homenatge a Catalunya”, la qual es pot trobar a Calafell.

En els seus monuments cerca la interacció amb la natura i amb els seus elements, s’hi acostuma a trobar present l’aigua, la llum.

La Dama d’aigua, metamorfosi.

Aquest monument ubicat a Maçanet de la Selva és una mostra de creativitat no només artística sino, a més a més, tècnica.

El monument Consta d’un triangle amb una esfera al seu centre que simbolitza el món, la creació que tot ho veu, subjectat per dues imponents columnes d’acer. Seguint tot el recorregit de la columna de la dreta hi trobem la majestuosa “Dama d’aigua” escolpida amb peçes d’acer inoxiblable. Al centre hi trobem elements com el vidre. La refracció del sol en aquest vidre i l’efecte mirall d’un “ventall” de coure polit projecten l’arc de Sant Martí descomponent la llum solar.

Segons Philippe Lavaill és un efecte molt buscat i difícil de trobar en una escultura o monument d’aquest tipus. Normalment les intencions hi són, però al final l’invent falla.

Aquí tenim un exemple de que no és així sempre.Plogui o no plogui, faci fred o faci calor. Això si, amb un bon sol, Maçanet té el seu arc de Sant Martí.

El monument també compta amb tecnologia LED per a la seva il·luminació i va comptar amb el suport i mecenatge d’Astral Pool

Calidea i la Dama de Gel

Aquest és un espectacular monument ubicat a Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra) que recrea la llegenda del naixement  del poble. Narra el contrast entre elements, entre l’aigua càlida (Calidea) i l’entorn del Principat, com tots sabem, molt fred als hiverns.

Calidea esdevé un dels elements del monument i la Dama de Gel l’altre i el nexe d’unió és un joc d’aigua que a l’hivern es glaça (efecte buscat per l’autor) creant majestuoses i impressionants formes de gel. En paraules de Lavaill, l’efecte buscat és el d’una escultura que es reescolpeix en cada glaçada, formant capritxoses formes i demostrant la força, la bellesa i la màgia dels elements.

Com a curiositat, la Dama de gel ha esdevingut el munument més fotografiat d’andorra i, els habitants de les Valls la consideren com un termomente: el nivell de glaç que acumuli és símbol del nivell de fred que fa.

Monument a Joan Brudieu (1992):

Quan visitem l’Alt Urgell, sigui com sigui, la Seu d’Urgell ha de ser una parada de referència obligada. Cruïlla de camins, de les valls del Segre i del Valira, Portal d’Andorra, amb el majestuós Cadí al Fons que n’esdevé un sentinella permanent, la Seu d’Urgell és una ciutat acollidora i centre de serveis de la Comarca de l’Alt Urgell.

Les Olimpiades de Barcelona 92 van suposar un important impuls econòmic i de promoció turística i cultural per a la Seu. Deu anys abans, les impressionants i catastròfiques riuades del Pirineu al 1982 van acabar per esdevenir una oportunitat única per a la ciutat amb la construcció del Parc Olímpic del Segre. La Seu d’Urgell es va convertir en subseu Olímpica de Barcelona 1992 i, des de llavors la ciutat és un punt de referència mundial en la pràctica del Piragüisme i el Canoe kayak.

En el marc d’aquesta conjuntura tant positiva Philippe Lavaill és sol·licitat per a la creació d’un monument que hauria d’anar situat al davant de l’antiga Esglèsia de Sant Domènec, que passaria a ser un futur centre públic d’exposicions i convencions. Es va decidir que aquesta escultura fos un homenatge  a un urgellenc cèlebre com Joan Brudieu i, Philippe Lavaill, amb il·lusió es posà mans a l’obra. Per Lavaill suposava molt més que un encàrrec, suposava un agraïment a una ciutat. Al final el monument es va dur a terme en bronze i des de llavors, incansable, dona la benvinguda als visitants de la Sala Sant Domènech

 

taller d'art a Bescaran

Monument a Joan Brudieu, La Seu d’Urgell

Monument “La Poesía com un vol d’oreneta “Homenatge al poeta Gustavo Adolfo Bécquer (Bellver de Cerdanya)

 

La Poesía com un Vol d’Oreneta: Monument instal.lat el juliol de 2013 a Bellver de Cerdanya. l’escriptor va passar per Bellver de Cerdanya a mitjans del S.XIX i el poble cerdà li va deixar una forta empremta.

Així, Gustavo Adolfo Bécquer inspira en l’entorn de Bellver una de les seves llegendes més conegudes: La llegenda de la Creu del Diable.

 

Gustavo Adolfo Bécquer va passar uns dies de l’estiu del 1860 a Bellver de Cerdanya (la Cerdanya – els Pirineus), ) i va aprofitar l’estada per escriure una de les seves llegendes:“La creu del diable”. Se’n pot veure la placa commemorativa a la façana de la que va ser la seva casa.
Aquesta llegenda deia així:

El senyor del Segre era l’amo de Sant Martí dels Castells i era tan ambiciós i despietat amb els seus súbdits que estaven tots atemorits. El cavaller va marxar a lluitar contra els moros i la població va viure tranquil·la durant tres anys, però ell tornà i reclamà els tributs endarrerits. Tot el poble decidí fer front al malvat; amb esforç i astúcia van aconseguir guanyar la batalla i matar el senyor. Ningú no va tornar a trepitjar el castell, les males herbes esborraren els camins i l’ocultaren a la vista del viatger.

Ja havien oblidat els mals temps quan uns bandits tornaren a sembrar el temor entre els habitants de la zona. Varen agafar presoner el cap de la banda, que portava l’armadura del desaparegut senyor del Segre. Es van reunir els veïns més respectables del poble per jutjar-lo i tota la gent de la comarca per veure-ho; la sorpresa fou general en descobrir que l’armadura era buida. Per acabar de posar fi al malefici, van fondre l’armadura i van construir una creu amb el seu metall. Aquesta és la coneguda com‘la creu del diable’…”

Alguns dels llocs més destacats de Bellver de Cerdanya (la Cerdanya – els Pirineus) relacionats amb l’escriptor són:

En aquest sentit, podem destacar els elements següents:

  • 1. El fabulós casc antic: la plaça del Portal, el carrer del Mig, la plaça Major i l’església de Sant Jaume, escenaris que surten reflectits a l’obra.
  • 2. La Torre de la Presó és un dels torricons que es troben al llarg d’una muralla. L’escriptor i poeta Gustavo Adolfo Bécquer, a la seva llegenda “La creu del diable”, també situa en aquesta torre la presó de la vila.
  • 3.Sant Martí dels Castells va ser en un altre temps un minúscul poble amb alcaldia pròpia i la seva església romànica com a parròquia. Avui hi resten les ruïnes tant de l’església com del castell, a més de les de la masia del mateix nom, habitada. Diuen que en aquest lloc es va inspirar el poeta per escriure la llegenda “La creu del diable”.

Ës en aquest context de la significativa importància de Bécquer per a Bellver de Cerdanya que s’encomana a Philippe Lavaill la creació d’un monument que anirà dedicat a l’escriptor i que, tanmateix, s’ubicarà a la vila de Bellver de Cerdanya, a la Plaça amb el seu nom. Recordant per sempre, aquells famosos versos de l’autor.

Monument a Catalunya i als seus presidents històrics. Calafell, 2003

Monument a Catalunya i als seus Presidents històrics.

El Poble de Calafell volia retre un homenatge a la catalanitat i a uns dels “pares” de la Catalunya moderna. Ës per aquest motiu que s’encomana a Philippe Lavaill la creació d’un impressionant monument que, per la seva alçada necessitarà de l’ajut, fins i tot, d’un arquitecte en la seva creació..

La base, de formigó, conté, a més a més de la placa amb el nom del monument els retrats de tres presidents històrics de la Generalitat de Catalunya com sóm Lluïs Companys, Francesc Macià i Josep Irla. Aquests es troben esculpits per Lavaill en bronze.

La peana és culminada per una majestuosa dama carregada de simbolisme que carrega amb el pes de la llibertat i de dur a Catalunya pel bon camí. Això és representat amb una dama que carrega amb la figura de Catalunya a la seva esquena. Tampoc és escollit a l’atzar que el monument, la Dama, miri cap al Mar, cap a l’Horitzó.